diumenge, 10 d’abril de 2011

'Que pagui Pujol! Una crònica punk de la Barcelona dels 80', Joni D.

Que pagui Pujol! Una crònica punk de la Barcelona dels 80
Joni D.
La Ciutat Invisible Edicions i Hace color

1ª edició, octubre de 2010
Gènere: Música / Història / No ficció
190 pàgines
ISBN: 9788493833206

Potser si parlem de Joni D., alguns lectors no sabran a qui ens referim. Aquest promotor i músic, responsable de l'agència de contractació i management Hace Color, va passar per bandes com Epidèmia, Juanito Piquete i Els Mataesquiroles o Residus Nuclears. En aquest llibre evoca una època que no va ser ni millor ni pitjor que l'actual, simplement va ser la que ens va tocar viure a una generació que actualment rondem els 40-45 anys i que en aquella dècada va lluitar (encara lluita) per la seva llibertat.

Que pagui Pujol! no és simplement el primer llibre de Joni Destroyer. El títol remet inevitablement a la mítica cançó del grup punk L'Odi Social, la banda més activista política i socialment sorgida en aquells convulsos primers anys 80. "Que pagui Pujol!" es va convertir en un crit de desobediència obligat abans de fer un sinpa o, un acte tan habitual avui dia, com colar-se al transport públic. Tot un crit tribal utilitzat per gent, entre els quals m'incloc, que va arribar a ser tan habitual a les parades de metro de Badal i Collblanc després dels partits del Barça, que només uns poc acabaven pagant el bitllet. La cançó Autobús número 13 era tot un homenatge a aquesta actitud.

Joni D. escriu en aquest llibre els seus records d'una forma visceral, com a bon punk, amb una maquetació que recorda al fanzine. De fet, no podem oblidar que Joni D. va fer el seu primer fanzine, Barna Rock, el 1982, que li va durar quatre mesos, i després va néixer Melodies Destructores, el seu primer punkzine. Que pagui Pujol! es divideix primer en anys, des de finals de 1979 fins a 1991, i després cada un d'aquests anys (que són els capítols del llibre) en petites històries sota els epígrafs de "Les coses importants", "La importància de les petites coses sense importància" i "Les coses que passen", a més d'unes quantes preguntes que van esquitxant el text aquí i allà.

Un munt de fotos inèdites, retalls de diari, octavetes i altres fetitxes personals fan d'aquest volum un retrat històric i social molt complet i amè, tot i que possiblement no sigui el llibre definitiu sobre el punk (i no crec que Joni D. l'hagi escrit amb aquesta intenció). Tampoc és un simple exercici de nostàlgia, l'autor no torna al passat perquè fos millor, sinó que porta a terme un autèntic exercici de reafirmació d'una postura que dura ja trenta anys i que, veient com van les coses, no té pinta de aturar-se. En definitiva, aquesta és una excel·lent aportació de Joni D. a la història d'una Barcelona que no per poc coneguda va deixar d'existir, i amb el tema Mili KK de Legion sonant de fons, agraïm el seu petit gra de sorra a aquest immens desert d'oblits.

Salva G.

_______________________________________________________

A F I N I T A T S

(Si t'interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres)



(Clicka sobre las portadas para leer las reseñas)