dimecres, 23 de març de 2011

'La casa cantonera', Sílvia Alcàntara

La casa cantonera
Sílvia Alcàntara
Edicions de 1984
1ª edición, febrer del 2011
Gènere: Novel·la
140 pàgines
ISBN: 9788492440580


Després de l'èxit aconseguit amb la seva primera novel·la Olor de colònia (Edicions de 1984), Sílvia Alcàntara (Puig-reig, 1944) ens entrega el seu segon llibre, una mica més curt que l'altre, però molt més intens. Dues germanes, Irene i Marina, tornen a la casa de la seva infància, després de la mort de la seva mare, la Vicenta, per dur-se tot allò que els hi pugui interessar. Per a aquesta tasca, estaran acompanyades per Roseta, una veïna que sempre va ajudar.

Més de vint anys fa que no es veien les germanes. Irene va deixar la casa un dia i ja no va tornar. Tot això pels coneguts problemes familiars. I és que tots els habitants d'aquella casa, maleïda des de sempre, tenen un secret que guardar, molts dels quals se'ls portaran a la tomba. A base de petits records, en primera persona, descrits pels personatges, coneixem la història que s'amaga darrere de cada un d'ells: les germanes, Irene i Marina; els seus pares, la Vicenta i el Ramon; i els seus veïns, la Roseta i el Cisco.

Alcàntara manté un pols constant entre els personatges d'Irene i Marina, dues parts d'una dura relació, que manté en Lluís el punt d'unió: nuvi de la segona, marit de la primera. La novel·la està plena de sentiments profunds i secrets molt ben guardats. Tot això amanit amb unes dosis d'odi, amor, engany i sexe. Tots a la casa fan preguntes que busquen respostes, però aquelles respostes que volen fer mal. Excel lent novel·la, curta, però molt intensa.

Salva G.

Si el compres aquí, Casa del Libro te l'envia allà on vulguis

_______________________________________________________

A F I N I T A T S

(Si t'interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres)



(Clicka sobre les portades per llegir les ressenyes)

3 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

Hola, sí, tinc ganes de llegir-la, em va agradar molt l'ambient que es respirava a Olor de colònia.
Fins aviat

Anònim ha dit...

Una novel·la d'alta tensió. No es pot deixar!

nimrod ha dit...

Em va encantar aquesta novel.la, és intensa i els personatges t'arriben al cor.