dimecres, 23 de febrer de 2011

'Viure sense el meu fill', Josep Gironès

Viure sense el meu fill
Josep Gironès
Editorial Meteora
1ª edició, 2010
Gènere: Novel·la
352 pàgines
ISBN 9788492874309


Tot i que fins el dia de l'enterrament del Ferran, la Maria i la seva nora no havien parlat mai, ja es coneixien encara que només fos de vista. La vídua sospita que aquella dona gran que s’hi passava llargues estones davant de la porta de casa seva tenia quelcom a veure amb el seu marit, ja que només el tendres ulls d’una mare podien mirar-lo així. A partir del dia de l'enterrament, les dues comencen a mantenir contacte, el que provoca que s’hi sentin a gust l'una amb l'altra, tant en la Fatarella, el poble natal de Maria i on va començar tot, com a Tarragona, on tot va discórrer.

Per fi l’anciana se sent amb forces per explicar-li la veritat tants anys amagada per unes circumstancies casuals. Va quedar embarassada en plena Guerra Civil d’un militar, motiu que va fer que els seus familiars l'expulsessin de casa. Com que al començament de la dictadura no estava ben vist una dona embarassada i sense marit, va ser internada en una presó de dones tarragonina anomenada Les Oblates, on la van tenir tancada fins que va donar a llum un nen que de seguida va desaparèixer. Quan preguntava on se l'havien endut, l'única resposta era “ha mort i calla que si no mai sortiràs del teu confinament”. Una mica abans que la desesperació li tragués les ganes de viure, un bri d'esperança li va fer lluitar per tornar a veure el seu fill.

El malestar que va viure la Maria durant tota la seva vida (tot inspirat en fets reals que en aquests moments tornen a estar d'actualitat) és plasmat en aquesta novel·la amb molta serenor, sense que l'autor vulgui treure'n profit dels moments dramàtics. Gironès marca el ritme de la narració seguint la tensió que imposen cadascun dels personatges: de entre la serenitat que deixa anar la Maria, es colen moments de ràbia per les injustícies comeses vers el Ferran que realment són difícils de pair. S’ha de destacar que Josep Gironès coneix molt bé el terreny que trepitja, perquè tot està perfectament documentat: des de les circumstàncies que viu la Maria fins a la defensa que van fer els pagesos en els ‘Fets de la Fatarella’ per no perdre les seves terres davant els anarquistes. Res millor com parar l'orella davant la gent del poble i escoltar com van viure el franquisme, tant els vencedors com els vençuts. En definitiva, Viure sense el meu fill és una molt bona novel·la que demostra que encara hi ha episodis de la postguerra que estan per explicar.

Xavier Borrell

Programa de ràdio amb Josep Gironès



(Clicka per escoltar-lo)



_____________________________________________________

A F I N I T A T S

(Si t'interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres)



(Clicka sobre les portades per a llegir les ressenyes)