dilluns, 10 de gener de 2011

'L'habitació / La habitación', Emma Donoghue

L'habitació / La habitación
Emma Donoghue
Editorial Empúries / Alfaguara
1ª edició, 2010
Traducció al català: Albert Torrescana
Traducció al castellà: Eugenia Vázquez Nacarino
Gènere: Novel·la
336 pàgines / 379 pàgines
ISBN: 9788497876773 (cat.)
ISBN: 9788420406619 (cast.)

[Clicka en el traductor para leer la reseña en castellano]

L’habitació, d’Emma Donoghue (Empúries en català i Alfaguara en castellà), és una novel·la que colpeix el lector i s’inicia amb una imatge impactant: un nen celebra el seu cinquè aniversari amb un pastís i un regal. Però de seguida, el lector s’adona que la situació és esgarrifosa, ja que aquest nen, en Jack, i la seva mare, la Mama, viuen tancats en una minúscula habitació amb l’única companyia de la Cullera fosa, la Taula o la Planta.

En Jack només ha vist el món exterior a través de la tele i es pensa que tot es ficció. A l’hora d’anar a dormir, en Jack s’ha d’amagar a l’armari i no pot anar al llit amb la seva mare fins que se’n va el vell Nick, l’home que cada nit visita la seva habitació. A partir del dia que en Jack compleix cinc anys, la seva mare comença a revelar-li detalls del món exterior, que al nen li costa imaginar-se, i tots dos tramen un pla de fugida. Tot i que la història que ens explica és esgarrifosa, hi ha moments tendres i fins i tot divertits i ens dóna a conèixer la vida d’una dona que té moments d’absoluta desesperació però no es rendeix i d’un nen que ha hagut de madurar molt abans d’hora.

El gran encert de L’habitació és que l’autora ens explica tota la història a través dels ulls de Jack, d’aquesta manera fa molt més evident el contrast entre la innocència de la mirada infantil i la cruesa de la situació. Sorprèn que, malgrat que no hagi vist mai el món exterior, en Jack és un nen relativament normal: li agrada mirar la tele, cantar cançons de moda, llegir una i altra vegada el mateix conte... i la seva mare ha aconseguit fer-li seguir pràcticament les mateixes normes que si estiguessin en llibertat: llevar-se i anar-se’n a dormir a la mateixa hora, fer deures, no mirar gaire estona la tele, banyar-se o rentar els plats.

L’autora s’ha inspirat en els casos de Sabine Dardenne, Natacha Kampush o Elizabeth Fritzl, tres noies segrestades, en l’últim cas pel seu mateix pare, amb qui va tenir diversos fills. Hem llegit aquests casos al diari i comentem com de malament ho deuen haver passat aquestes persones, però l’autor aconsegueix transmetre’ns aquesta angoixa a través de detalls pràctics: com en Jack i la seva mare han de racionar el menjar, suportar el mal de queixal perquè no poden anar al dentista, demanar tot el que necessiten, rentar-se la roba a la banyera, fer exercici en un minúscul espai i sobretot, esperar cada nit la sinistra visita del vell Nick.

La mare té molt d’enginy i ha inventat tota una sèrie de rutines i jocs per entretenir en Jack. En aquest sentit, cal remarcar que l’autora ha sabut recrear molt bé el llenguatge infantil entre una mare i el seu fill. En alguns moments, però, la història esdevé tan ensucrada que recorda la pel·lícula de Roberto Benigni La vida es bella, en què un pare s’esforçava per fer creure al seu fill que la seva estada al camp de concentració era un joc. Malauradament, a la vida real, ningú té tanta fortalesa com aquests personatges.

Marta Planes


1 comentari:

Patricia Tena ha dit...

Jo també l'he llegit i ha estat una de les lectures de 2010 que més m'ha agradat. Coincideixo 100% amb la ressenya de la Marta. A mi també em va recordar bastant a "La vida es bella" :)