dilluns, 24 de gener de 2011

'La princesa de jade', Coia Valls

La princesa de jade
Coia Valls
Columna Edicions / Suma de Letras
1ª edició, octubre de 2010

1ª edició en castellà, gener de 2011
Gènere: Novel·la històrica
360 pàgines
ISBN: 9788466411196
(cat.)
ISBN: 9788483652121 (cast.)

[Clicka en el traductor para leer la reseña en castellano]

L'escriptora Coia Valls ha debutat en la literatura d'adults amb la novel·la La princesa de jade, que li ha valgut el Premi Néstor Lujan de gènere històric. Aquí, l'autora ens proposa un viatge des de Corint fins a la Xina acompanyant un grup de personatges que tenen com a objectiu aconseguir el secret de la seda, per tal de complir amb l'últim desig de Teodora, la dona de Justinià, emperador de Bizanci.

La princesa de jade és més una novel·la d'aventures en el context de l'any 551, que una novel·la històrica pròpiament dita, ja que, en realitat, les incidències històriques només apareixen al principi (quan el grup rep l'encàrrec de Justinià) i al final (quan arriben a la Xina). La resta, el gruix de la novel·la, és un viatge entra una i altra banda del món, on la narració gira al voltant de les vivències d'aquests personatges (i sobretot com es relacionen entre ells), però sense que hi hagi gaires filtracions històriques (dades o fets concrets) més enllà de les descripcions dels paisatges que es van trobant. Això fa que la lectura sigui molt àgil i, de fet, és un dels encerts de l'autora: deixar de banda el que no és imprescindible perquè en realitat els personatges no tenen temps a perdre en cada ciutat que trepitgen.

Com a lector, haig de dir que Coia Valls m'ha fet sentir viatger amb aquesta novel·la i, tot i que aquest és el seu debut literari, és innegable la seva solvència narrativa i sobretot la seva capacitat per evocar móns exòtics i, alhora, fer que el lector sigui part activa de la història. Tot i així, haig de dir un parell d'aspectes que, per a mi, fallen en La princesa de jade.

El primer és que veig els personatges femenins molt desaprofitats. La primera dona que apareix (Najaah) queda massa en segon pla durant tota la novel·la i incidència real només té en un parell d'ocasions molt concretes. I la segona, la que posa títol a l'obra, té una aparició molt curta i, sobretot, dóna peu a situacions massa inversemblant. De fet, tota la tercera part de la novel·la (el desenllaç) és més aviat fluixa i no es correspon amb al bon ritme de la resta de la narració. Potser l'autora ha volgut deixar-se endur per un final més comercial i exòtic, i això, als lectors que ens agrada creure'ns les històries, ens provoca certa sensació de desencant. En qualsevol cas, La princesa de jade m'ha fet passar una bona estona de lectura i estic segur que Coia Valls ens donarà grans històries en el futur.

Manel Haro

Si el compres aquí, Casa del Libro te l'envia allà on vulguis


_____________________________________________________

A F I N I T A T S


(Si t'interessa aquest llibre, et pot interessar aquest altre)



(Clicka sobre la portada per a llegir la ressenya)