diumenge, 14 de novembre de 2010

'L'illa / La isla', Giani Stuparich

L'illa / La isla
Giani Stuparich
Editorial Minúscula
1ª edició en català, 2010
1ª edició en castellà, 2008
Gènere: Novel·la curta
112 pàg. / 118 pàg.
ISBN: 9788495587602 (cat.)
ISBN: 9788495587398 (cast.)


Diu Claudio Magris a l’epíleg d’aquest llibre que L’illa és, probablement, l’obra més important de l’escriptor italià Giani Stuparich (Trieste, 1891 – Roma, 1961). En aquesta breu novel·la, de poc més de cent pàgines, un vell mariner demana al seu fill, que viu a les muntanyes, que l’acompanyi uns dies a l’illa on va néixer. El seu fill accedeix ja que el pare pateix un càncer i no li queda gaire de vida. Els dos compartiran uns dies on el mariner intenta transmetre al fill tot el que significa haver sigut de l’illa mentre aquest intenta que tot sigui el més natural possible per a què el pare no sospiti res de la malaltia que pateix i, de pas, que no tingui la sensació que aquella serà l’última vegada que trepitgi l’illa.

Aquest és un relat que llueix més pel que suggereix l’autor que pel que diu el narrador, ja que en aquests pocs dies de convivència entre pare i fill, en realitat, no passa res; en canvi, passa tot. La infància del vell mariner és a cada racó de l’illa, el lloc que deixarà en breu, mentre el fill fa una pressa de contacte amb les seves arrels on no acabarà de trobar-se del tot còmode. La vida del pare és en les petites coses que ja no utilitzarà, com els hams de pescar; tots els anys que ha viscut es condensen en aquells dies mentre que per al fill només seran uns dies de dur tràmit abans de la inevitable tragèdia.

L’illa té l’essència d’El vell i el mar d’Ernest Hemingway, tant per la història com per la forma, ja que Stuparich aplica la teoria de l’iceberg de Hemingway: que el relat només mostri la punta del bloc de gel; la resta s’ha d’imaginar i és la part més important de tot. Això és precisament aquesta breu novel·la: els lectors som com espectadors del que veuen els nostre ulls, però els sentiments, el que realment senten pare i fill, ja no és cosa del narrador, sinó que ho hem d’imaginar i, com els icebergs, és la part fonamental del relat.

Manel Haro



_______________________________________________________
A F I N I T A T S

(Si t'interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres)



(Clicka sobre les portades per llegir-ne més)