divendres, 26 de novembre de 2010

Els llibres clau dels polítics

Aquest any hem volgut preguntar a tots els candidats a presidir la Generalitat de Catalunya quins eren els seus llibres clau, però, malauradament, no tots han pogut contestar les nostres preguntes: només Joan Puigcercós (d'ERC), Joan Carretero (de Reagrupament) i Joan Herrera (d'ICV-EUiA) ho han fet. Havíem pensat no escriure cap article, ja que potser ens acusaveu de no ser plurals, tot i que la nostra intenció era que estiguessin tots els partits representats, però després de pensar-ho molt hem decidit que ja que aquests tres candidats van accedir ràpidament a participar, no podíem deixar de fer alguna referència. Així que aquí van els llibres clau de Carretero, Herrera i Puigcercós (en ordre alfabètic).

Les preguntes eren: 1. Últim llibre llegit; 2. Primer llibre que li ha marcat; 3. Una recomanació per als nostres lectors. Les respostes:

Joan Carretero





Joan Carretero no oblida que, a més de polític, també és metge (treballa a l'hospital de Puigcerdà) així que procura estar al dia sobre les novetats de la seva professió i l'últim llibre que s'ha llegit és precisament un volum especialitzat en epidemiologia.

El primer llibre que va marcar a Joan Carretero va ser un recull de contes que es va publicar l'any 1962 (quan ell tenia 7 anys), escrit per Aniceto Villar, Simiente menuda (editorial Salvatella). "Eren contes amb moralina i recordo, per exemple, un que explicava com guanyar i guardar el primer sou", ens informa el candidat de Reagrupament.

I la lectura que ens recomana és Israel, el somni i la tragèdia: del sionisme al conflicte de Palestina, de l'historiador Joan B. Culla (La Campana, 2004) que explica la història del conflicte entre el bloc jueu-sionista i l'arabo-palestí.


Joan Herrera





L'últim llibre que ha passat per les mans de Joan Herrera ha estat Winesburg, Ohio, de l'americà Sherwood Anderson. Aquesta novel·la, que publica en català Viena i en castellà Acantilado, va guanyar el Premi Llibreter l'any passat i tracta de la visió que té un reporter d'un diari local del seu poble, Winesburg (Ohio), i sobretot de la seva gent.

La primera lectura que va marcar a Joan Herrera va ser El vell i la mar, el clàssic d'Ernest Hemingway, que actualment podem trobar a diferents editorials, tant en català com en castellà. Herrera destaca d'aquest llibre que és "una lluita contra els elements i, en definitiva, un llibre brutal".

Quan li demanem una recomanació pels lectors de Llegir en cas d'incendi, es queda amb dos ja que no s'acaba de decidir entre El món d'ahir: memòries d'un europeu (Acantilado en castellà i Quderns Crema en català) o Vida i destí, l'obra magna de Vasili Grossman, que publica Galaxia Gutenberg tant en català com en castellà, i que tracta la lluita ferotge contra el règim estalinista.



Joan Puigcercós





L'últim llibre que s'ha llegit Joan Puigcercós ha estat Arrels nòmades, de l'escriptor iraquià afincat a Catalunya Pius Alibek (La Campana, 2010), novel·la que reflecteix els personatges, les escenes i els sentiments humans de l'Iraq (la novel·la està escrita originalment en català) i ha estat una de les revelacions d'aquest any.

Un dels llibres que ha marcat Joan Puigcercós ha estat La persecució lingüística de la llengua catalana de l'historiador i polític Francesc Ferrer i Gironès (Edicions 62, 1993) perquè "dóna testimoni de tres-cents anys d'intent de genocidi cultural contra els Països Catalans".

I una lectura que ens recomana als lectors de Llegir en cas d'incendi és
Tan lluny com els meus peus em portin, de Josef Martin Bauer (La Campana, 2003), perquè "és l'epopeia real de la fugida d’un camp de treball rus d’un presoner alemany de la Segona Guerra Mundial a través de 14.000 km des de la inhòspita Siberia fins casa seva".

Gràcies als qui han participat i als que han volgut fer-ho, però no han pogut.