dimecres, 22 de setembre de 2010

Entrevista amb Laia Fàbregas, autora de 'La llista'


Asseguda al Cafè Vienès de l'Hotel Casa Fuster de Barcelona, Laia Fàbregas sembla més una turista de negocis holandesa que una escriptora catalana. Res d'estrany si es té en compte que, en realitat, és les dues coses. Tot just acaba de traduir al català La llista, la seva segona novel·la escrita originalment en holandès i publicada aquí a l'editorial Amsterdam (casualitats de la vida). Des de què Laia Fàbregas va acabar els seus estudis de Belles Arts a Barcelona, ha tingut als Països Baixos la seva segona residència. La seva primera obra, La nena dels nou dits (Columna, 2008), també escrita en holandès, va ser un èxit de crítica. La llista proposa dues històries paral·leles: la d'un extremeny que torna a Eindhoven, on va anar de jove per buscar feina fugint de la precarietat de la posguerra, i la d'una noia que es recorre Europa amb una llista a la butxaca buscant la persona que resolgui els seus dubtes.

"No penso gaire en si sóc una escriptora holandesa o catalana, això és un debat que tenen els crítics"


Manel Haro. Barcelona (Text i foto)


Com és que decideix escriure en holandès?

En realitat, aquesta segona novel·la va ser escrita en dues llengües. La història de la noia en holandès i la de l'home en català tot i que el personatge és extremeny. La primera novel·la sí va ser escrita íntegrament en holandès, però em van dir que el meu llenguatge era massa simple, així que amb aquesta segona obra he pogut treballar en les dues llengües perquè així em sentia més còmoda i em servia per treballar el meu holandès.

Llavors com es sent més còmoda, com a escriptora holandesa o catalana?

La veritat és que no m'ho plantejo. Si enlloc d'escriptora, fos escultora, ningú es preguntaria si la meva obra és holandesa o catalana. Quan estic a Barcelona em sento d'aquí i quan estic a Holanda em sento d'allà. Aquest debat el tenen més aviat els crítics, no jo.

I creu vostè que si no hagués publicat la seva novel·la en Holanda, hagués tingut més dificultats per publicar en català?

La veritat no ho sé. El que sí és cert és que a Holanda ho vaig tenir molt fàcil perquè jo era una escriptora estrangera i allà es van sentir atrets per una noia de fora que escriu en holandès. De fet, Holanda va participar en una fira literària a Catalunya i a mi em van portar aquí com a escriptora holandesa. Aquest plus suposo que no el tindria a Catalunya si hagués intentat publicar directament en català. Però com dic, es difícil saber-ho.

Els editors diuen que és vostè una de les noves veus de la literatura catalana a qui s'ha de tenir molt en compte. Tenint en compte que aquesta és la seva segona novel·la, això la posa nerviosa o li agrada?


És una qüestió que no m'afecta gaire. De tant en tant algú m'avisa de què han parlat de mi en alguns mitjans i me n'alegro, però no em posa nerviosa. Jo segueixo escrivint igual. També haig de dir que per la primera novel·la vaig aconseguir editor molt ràpid i que aquesta segona estava venuda abans de ser escrita. A Catalunya també ho he tingut molt fàcil.

Al final del llibre diu que ha hagut d'investigar per escriure la novel·la...


Sí, per poder crear la història de l'home. Per exemple, jo volia que fos català, però no podia ser, ja que en temps de Franco, hi va haver un pacte amb l'empresa Philips per traslladar treballadors extremenys a Holanda, així que el personatge havia de ser d'Extremadura. Però també m'ha servit per saber coses curioses, com que els holandesos estaven contents de què els espanyols almenys fossin catòlics.

Ha hagut de treballar-hi molt en els plantejaments previs per tal de mantenir l'equilibri entre les dues històries?


No. Jo tinc una manera d'escriure que consisteix en no fer plantejaments previs. En les dues novel·les que he escrit, l'únic que sabia era la primera frase; en aquest cas era la de «es va morir durant l'aterratge». Per exemple, a les primeres pàgines apareix una capsa de fusta que té l'home a les mans i que se'n porta la noia quan ell mor a l'avió. Doncs quan havia escrit bona part de la novel·la, encara no sabia que hi posaria dintre de la capsa. Ni jo mateixa ser què passarà al proper capítol quan acabo d'escriure un.

S'ha inspirat en alguna persona real per escriure la història de l'home extremeny?


He agafat idees i anècdotes que he llegit en llibres, però ningú podrà dir que li he robat la seva vida (riu). La Philips va portar molts espanyols a Holanda i cadascun d'ells té una història personal, que m'han ajudat a crear els meus personatges, però no n'hi ha una que sigui més determinant que una altra.

Ja té la frase amb la que començarà la tercera novel·la?


Sí, de fet ja estic treballant en ella, però no puc dir res encara.

Imagino que si quan escriu una novel·la només té clara la primera frase, poca cosa em podria dir de l'argument...

(Somriu) Exacte!