dissabte, 18 de setembre de 2010

Creiem que la Setmana del Llibre en Català ha punxat!


Malauradament, creiem que la Setmana del Llibre en Català ha tornat a punxar. Aquest any hem anat a visitar-la amb moltes expectatives, ja que considerem que aquesta és una gran oportunitat perquè editors, autors i lectors es trobin en una cita cultural on puguin intercanviar les seves inquietuds literàries. Les editorials petites tindrien l'oportunitat de donar a conèixer els seus autors; les grans podrien recordar que, a més de les seves estrelles de temporada, també tenen altres noms que valen la pena; els lectors disposarien d'un ampli ventall d'autors per tal de repetir, al setembre, un Sant Jordi en versió més llarga i exclusivament catalana; les editorials tindrien l'oportunitat de vendre més llibres i la cultura catalana podria sortir reforçada.

En canvi, a la Setmana del Llibre en Català ens trobem amb una gran carpa on es venen títols que perfectament podem trobar a qualsevol llibreria durant tot l'any. És més, sembla que hi ha menys varietat que a les botigues, però més exemplars dels supervendes. Els autors que vénen a signar no són suficients i sembla sorprenent que els autors estrelles siguin el Gerard Piqué (un futbolista) i l'Elizabeth Kostova (una escriptora d'Estats Units). La pregunta seria que per quina raó no s'agafa el model de la Feria del Libro de Madrid i es fa a petita escala al parc de la Ciutadella? Imagineu diverses carpes de botigues o editorials on autors coneguts i desconeguts promocionessin la seva obra i on els lectors es podrien apropar com ho fan cada Sant Jordi. Imagineu també que els actes que es fessin estiguessin més íntimament relacionats amb la literatura catalana i no amb temes que es venen com si fossin literaris.

La Setmana del Llibre en Català és, no ho neguem, una gran pèrdua de temps i diners. Si realment creiem que la literatura catalana és el gegant que es va presentar a la Fira del Llibre de Frankfurt, com és possible que tots (editors, autors i lectors) ens conformem amb una carpa on es venen llibres i amb quatre cadires, gairebé sempre buides, davant d'un escenari on es fan actes que semblen pensats el dia abans. Aquesta punxada coincideix, no ho oblidem, amb el tancament de la llibreria Ona i de la distribuïdora Arc de Berà, un símptoma de què alguna cosa falla. Si realment, no podem fer les coses bé, per què fer-les?

6 comentaris:

Júlia ha dit...

Manel, et dono tota la raó, això mateix vaig pensar en sortir de la carpa després de veure la muntanya de llibres del senyor Piqué, futbolista, i la Kostova entrevistada a fora. Ho tenim magre, els escriptors i escritores de casa i no-mediàtics.

Patricia Tena ha dit...

Comparto 100% tu opinión. Bastante decepcionante...

Assumpta ha dit...

Caram... no hi entenc gens del tema, no visc a Barcelona i no vaig poder-hi anar, però llegir això m'entristeix, la veritat.

Joan ha dit...

Ahir hi vaig anar i estic totalment d'acord amb tu, Manel. Recordava les edicions de quan era petit i hi anava amb els meus pares i bé, "qualquier tiempo pasado fué mejor"... llibres desordenats (com pot ser que d'una mateixa col·lecció d'u...n autor hi hagi llibres en tres seccions diferents?), bruts, mal cuidats, quatre passavolants, els responsables desmenjats, cap ambient de fira, no vaig trobar-me cap autor - vaja, que si tots havien de ser com Gerard Piqué, ja podem arrencar a còrrer - i vaig sortir amb quatre llibres però força desconcertat... Si cites com aquesta només s'aguanten per devoció i necessitat d'apaivagar el síndrome d'abstinència, no crec que tinguin gaire futur. Les propostes que fas serien una bona solució (i de retruc diversificarien una mica el dia del llibre, entre Sant Jordi i la Setmana). Em falta la fira de llibre d'ocasió, suposo que igualment hi compraré alguna cosa.

Santi Baró (via Facebok) ha dit...

Manel, jo va ser ahir a la fira i, deixant de banda que jo no pertanyo a la divisió mediàtica i no m'esperava pas cues davant la meva taula ;) vaig patir la sensació que tan extraordinariament expliques en el teu blog. Semblava una cosa fet...a de pressa i corrents i posada en calçador. A mi, em van oferir fer una presentació del llibre en aquell mateix moment i com que a ningú li agrada parlar a un conjunt de cadires inanimades vaig desistir de fer-ho. Si Manel, tanca l'Arc, tanca Ona, i va sent hora que ens preguntem per què i sobretot que s'ho preguntin els que tinguin alguna responsabilitat i maneres per arreglar-ho, va sent hora que els plebeus adquireixin els mateixos drets de caça que els senyors, o follem tots o matem la puta.

El llegidor pecador ha dit...

Fer-ho com a Madrid? Val, a grosso modo hi haurien casetes de llibreries i d'editorials; sempre que els llibreters no s'emprenyin, com ha passat en altres fires del passat, per la competència dels editors, doncs d'acord.
Ara bé, com passa a Madrid, els que de debò tindrien varietat -i també els llibres més bruts- serien els editors ja que la majoria de llibreters anirien uniformitzats amb les altes piles de les novetats més comercials.
Una altra qüestió complicada seria la del preu del lloguer dels espais, a veure qui s'ho pot permetre i a qui deixes a la llibreria mentrestant te'n vas de "fires".