divendres, 2 de juliol de 2010

'El malson: Quan la realitat supera la ficció', Lluís Prenafeta

El malson: Quan la realitat supera la ficció
Lluís Prenafeta
Editorial Columna
1ª edició, 2010
Gènere: Memòries / Política
200 pàgines
ISBN 9788466412469


L’expólitic de CIU i empresari Lluis Prenafeta va ser detingut l'octubre del 2009 per ordre del jutge Baltasar Garzón, acusat de pertànyer a la trama de corrupció urbanística del cas Pretòria. Van ser també detinguts l’alcalde de Santa Coloma de Gramanet, Bartomeu Muñoz; l’ex alt càrrec del PSC Luis García, conegut com Luigi; i l’ex conseller de finances de la Generalitat, també de CIU, Macià Alavedra, entre d’altres. Els van acusar de blanqueig de diners, associació il·lícita i tràfic de influencies, motiu pel qual van registrar les seves propietats i els van enviar a un centre penitenciari de Madrid.

En aquest breu llibre Prenafeta explica com va ser la sorpresa de la seva detenció, el mal tràngol que va passar al moment de l’escorcoll i el seu dia a dia durant els mesos que va estar reclós, primer a Soto del Real i, posteriorment, a Can Brians, fins que la seva família va aconseguir pagar la fiança, inicialment d’un milió d’euros, que li va donar la llibertat provisional.

En un principi sempre s’ha de posar per davant la presumpció d’innocència d'un detingut (en aquest cas, autor del llibre). Obviament, Prenafeta explica que no coneixia de res a alguns dels altres acusats, que no sabia de que se l’acusava perquè sempre ha fet les coses de forma legal, tot i que se li va enfonsar un diari i va fer figa amb negocis a Rússia, o que va sortir fastiguejat de la primera línia de la política catalana. Per posar un exemple, Prenafeta pensa que no tenia lògica que fos empresonat per evitar que destruís proves o fes desaparèixer comptes bancaris, perquè els tenia tots intervinguts. En canvi, és vox populi que precisament tota la trama va ser descoberta a través d’uns advocats que treballaven a paradisos fiscals com l'illa Jersey. L'autor també relata que no és un home ric, però no explica com va reunir un milió d’euros en un parell de dies per pagar la fiança. Són petites coses que, tot i que era d'esperar que Prenafeta les digués, deixen dues possibles sensacions: o ens ho creiem tot o llavors sentirem que l'autor ens ha tractat de ximples.

L’únic interessant d’aquest llibre és saber com és la vida a les presons de l’estat i veure que aquesta gent no tenien ni idea del que se’ls venia a sobre. En qualsevol cas, tot i que és un testimoni directe, s'ha de dir que qualsevol lector ja pot preveure el que es trobarà dintre del llibre i, si no estem preparats per creure, l'interès d'aquestes petites memòries és més aviat escàs.

Xavier Borrell