diumenge, 6 de desembre de 2009

Entrevista amb Tània Juste

Tania Juste és una escriptora barcelonina que debuta al panorama literari amb A flor de pell, una novel·la sobre una dona lluitadora a una època a la que la dictadura de Primo de Rivera ofegava les llibertats. Amb un dolç argument que parla sobre la mort, la vida, les individualitats i la diferència de classes.

Xavier Borrell. Barcelona

¿Què t’ha fet decidir-te per escriure la teva primera novel·la sobre els anys 20, principis dels 30?

És una època que m’apassiona des de sempre, segurament la vaig començar a estimar a través dels records de la meva àvia, a qui va dedicat aquest llibre, i persona en la qual s’inspira el personatge principal.

Suposo que sorprendrà al lector mes jove la narració de la vida de les dones d’aquella època, mes interessades en casar-se que en desenvolupar-se laboralment...

En totes les èpoques hi ha uns estereotips que ens han gravat al cap. Pensem que els anys vint només hi havia dones d’un tipus, i no és exactament així. És cert que la gran majoria de les noies desitjava un bon matrimoni i formar la seva família. Però també són els anys del despertar per a moltes, una nova i ambiciosa dona s’obre pas precisament en els “feliços anys vint”.

Eren els rics considerats uns “botiflers” per la gent del poble als anys 20?

En general sí. Una bona part de la burgesia es creix amb la dictadura. Primo de Rivera exercí una duríssima repressió contra l’obrerisme, i això anà molt bé a alguns patrons que es veien amenaçats pels seus treballadors. Tot i així, hi ha una part de les altes esferes catalanes, molts d’ells implicats en la cultura i la política del país, que no els agrada el caire anti-català que va adquirint cada vegada amb més força el règim.

Quin paper va tenir Francesc Cambó entre els rics?

Cambó és un referent per a tot un sector polític i social de l’època. Representa una part de la societat amb uns interessos econòmics molt concrets, la gent de la Lliga. Però també és un polític que va decebre a molts catalanistes republicans.

Creus que la Barcelona de la dictadura de Primo de Rivera ha quedat tapada pels esdeveniments que van venir després?

Sens dubte! Tot el que va venir després és tan gros, que li ha fet justificada ombra. Potser també hi intervé el factor que la Guerra Civil i el posterior règim franquista ens cauen més propers en el temps: si de la primera època n’hem sentit a parlar als avis, de la segona ens n’han explicat mil detalls els nostres pares, o alguns –segons l’edat- ho han viscut en primera persona. Aquest és un passat amb molt present.

Va haver veritablement gent adinerada implicada en l'Estat Català?

La gran majoria provenia de classes més modestes. Tot i així, gràcies al seu tarannà, es va guanyar la complicitat de joves que podien provenir de famílies burgeses, i a qui no convencia gens l’esperit de la Lliga. En tot cas, el seu missatge sempre era clar, i les seves accions encara més.

Era tan important la figura de Francesc Macià per a la gent?

Més que això: era molt estimat. Crec que no hi ha hagut cap altre polític amb tant carisma com ell. Representava un boig, un il.luminat, per a uns; per a altres era l’expressió màxima d’un home capaç de lluitar per les seves idees. En la seva època va esdevenir una llegenda vivent, moltes mares li acostaven les criatures perquè l’ “Avi” les toqués! És una figura molt romàntica, vista des del món actual.

L'actitud d’Isabel de tirar endavant, tot i els drames que pateix, és un homenatge a les dones d’aquella època?

És més aviat un homenatge a aquest esperit de lluita per la vida, que penso que va més enllà d’homes i dones. És un cant a la vida, i a pensar que, a pesar de moltes circumstàncies amb les quals una persona es pot anar trobant en la seva vida, l’important és que val la pena intentar amb totes les teves forces ser feliç.

T’ha agradat l'experiència de publicar una novel·la? Repetiràs?

Per suposat! De fet, estic ja escrivint una segona novel·la, aquesta vegada amb un personatge masculí com a protagonista i un escenari històric que ens toca una mica més a prop.