dimarts, 10 de novembre de 2009

'Olor de Colònia', Sílvia Alcàntara

Olor de Colònia
Sílvia Alcàntara
Edicions de 1984
1ª edició, 2009
Gènere: Novel·la
336 pàgines
ISBN: 978-84-92440-21-4


Olor de Colònia (Edicions de 1984) és la primera novel·la de Sílvia Alcàntara, amb la qual ha aconseguit ser una una de les obres en català més llegides darrerament i, a més, finalista del Premi Llibreter. L'autora atrapa el lector des de la primera pàgina, quan descriu un incendi en una colònia tèxtil que acaba amb la vida d’un dels treballadors. A partir d’aquest punt de partida, es desgrana la història de diversos personatges, alguns dels quals són determinants en la resolució del misteri de la novel·la. D'altres mostren al lector com funciona la vida en un món tan tancat com una petita colònia tèxtil, on tothom sap les misèries dels altres mentre intenta amagar les seves.

Sílvia Alcàntara s'enfronta a un gènere molt més difícil del que sembla: la novel·la coral. Hi ha el perill, amb una cinquantena de personatges en dansa, que alguns quedin desdibuixats o caiguin en l'oblit. No és el cas, perquè des dels personatges que tenen més protagonisme fins als que en tenen menys, tots estan caracteritzats amb una riquesa que els fa aixecar de les pàgines de la novel·la per cobrar vida. La mateixa habilitat que té Alcàntara per descriure els personatges l'aplica a la reproducció gairebé fotogràfica dels escenaris on aquests es mouen.

Un altre encert de l'autora és plantejar la novel·la a partir de capítols curts i protagonitzats cada un per un personatge diferent. Amb ells el lector descobreix com era la vida en una colònia tèxtil des de tots els punts de vista: els propietaris de la fàbrica, de vegades també amos del destí dels seus treballadors, els obrers i les seves famílies... amb un paper destacat de l'església amb el mossèn i el convent de monges. A partir de la descripció d'aquesta petita societat, l'autora tracta temes tan universals com la traïció, l'amistat, el què diran, els secrets, la vergonya, la feblesa, la maldat... Una representació del món en petit.

El llenguatge que fa servir Sílvia Alcàntara és un nou encert: sap cercar aquelles paraules o frases per descriure cada moment llenguatge planer i senzill, però a la vegada ric i perfectament adequat als anys 50, moment en què transcorre l'acció. Ple de girs populars i castissos, però també amb una gran varietat que reflecteix la diferència d'estatus social entre els personatges.

Marta Planes