dissabte, 7 de novembre de 2009

'L'abadia del diable', Josep M. Morreres

L'abadia del diable
Josep M. Morreres
Edicions Proa
1ª edició, 2009
Gènere: Narrativa
255 pàgines
ISBN: 978-84-8437-505-0


Una tempesta cau sobre l’abadia de Cobricel. La monges justinianes esperen reunides que l’abadessa, sor Maria de Blancaflor, aparegui per presidir l’ofici de completes. Ningú no sap on és la mare superiora, i es crea un estat d’alta expectació en el si de la comunitat: algú creu que l’alè del diable ronda l’abadia, d’altres que és l’esperit del baró de Vullmés... i totes les monges estan convençudes que n’ha passat una de grossa. S’hi viuen moments d’angoixa, comentaris burletes, corredisses... I enmig del tumult, algú truca amb força a l’entrada de l’abadia. La visita de sor Joana de Vilacans, inspectora provincial de l’orde, i de la seva acompanyant sembla providencial, però no ho és. La seva investigació sobre un crim horrorós destaparà secrets, gelosies i rancúnies. Allunyada de l’harmonia que tothom imagina en una comunitat monacal, en aquesta novel·la protagonitzada per veus femenines fins i tot els morts parlen.

Aquesta novel·la ens retorna al món d’Umberto Eco a El nom de la rosa. La trama és molt similar, excepte que aquí les protagonistes són dones i, per tant, tota la trama gira entorn d’elles i del seu món. Un món única i exclusivament femení. No hem d’oblidar el fet que Morreres és un lector que escriu i, per tant, fa referències a diverses novel·les, no solament a El nom de la rosa, sinó també a Els crims del carrer Morgue, d'Allan Poe, on dues dones són assassinades a dins d’una habitació tancada per dins. Les seves referències a novel·les policíaques són una constant en tot el llibre. I tot això amb un to irònic i sarcàstic.

És un llibre de reflexió de molts temes: la convivència, la feminitat, la religió, la fe... portada a terme per quatre narradores que són les que et van obrint els ulls del que passa i són qui posen als seus propis pensaments, les reflexions que aquí s’hi fan. La narració és molt acurada i molt ràpida. La manera que les quatre narradores porten el fil del llibre agradarà al lector, ja que cadascuna d’elles aporta els seus sentiments a la ficció i fa que puguis valorar la trama des de diferents punts de vista.

És ben cert que el món femení és molt diferent del masculí i, des d’aquest punt de vista, es pot mostrar una diferent forma de veure i de viure la vida. Tots els personatges són dones. Dones tancades dins d’un monestir i que no poden sortir d’ell. Dones atrapades en un món tancat, obligades a conviure i a suportar-se en tot moment. Dones que lluiten, que tenen por, que obeeixen ordres, que estimen i que odien... Morreres no s’oblida de les passions i, tot i que estem en un monestir, crea uns personatges que, lluny de ser freds i de dedicar-se a la seva fe per damunt de tot, són éssers plens de sentiments. Així que no hi falten la rancúnia, l’enveja, la por i l’amor l’erotisme...

Rosa Mingorance