divendres, 6 de novembre de 2009

'La memòria de les formigues', Iolanda Batallé

La memòria de les formigues
Iolanda Batallé Prats
Editorial Amsterdam
1ª edició, setembre de 2009
Género: Novel·la
259 pàgines
ISBN: 978-84-936879-8-4


La Joana fa temps que va aprendre que el plaer està a les coses petites i aparentment insignificats. Per aquest motiu, un bon dia va decidir deixar la seva feina de prestigi i el bullici de la ciutat i anar-se’n a viure a un poble, on treballa netejant la sorra de la platja amb un tractor. Amb les onades del mar de fons i un munt de tresors trobats accidentalment, la protagonista es dedica a reflexionar sobre la seva infantesa, les vivències que l’han marcat i les seves esperances de futur. A més, de donar-nos a conèixer a algunes de les dones de la seva familia, especialment a la seva àvia i a la seva filla, la Maria.

La periodista Iolanda Batallé debuta al panorama literari amb una novel·la molt original. La memòria de les formigues és un d’aquells llibres que gaudeixes mentre el vas llegint i que, un cop finalitzat, perdura en la ment del lector. Els motius? Una història que enganxa, uns personatges inoblidable amb una gran profunditat psicològica, unes imatges i unes metàfores precioses i reflexions que, malgrat potser no són noves, sí és innovadora la forma en que l’autora les fa. L’inconfusible estil de Batallé es composa de diferents punts de vista i gèneres que enriqueixen la narració; com receptes de cuina, pàgines d’un diari, contes amb moralina, confessions sobre la maternitat via e-mail o divertides entrevistes realitzades a porters (segons l’àvia de la Joana, les úniques persones que sempre diuen la veritat).

La lectura de La memòria de les formigues es converteix en un petit tresor tan valiós com un boli de sis tintes, una nina perduda o una dentadura postissa. Objectes que ens fan rememorar les nostres aventures passades, l’amor de la gent que ja no hi és al nostre costat i els somnis que nos ens van agradar una vegada es van complir. Per sort, segons ens ensenya aquesta novel·la intimista, dibuixar un rap gegant a la platja sempre pot ser un bon motiu per continuar vivint i lluitant. No perdrem l’esperança, doncs.

Patricia Tena